diumenge, 16 de desembre del 2007

Nostàlgia

Parlava l'altre dia amb la germana d'una excompanya del col·legi de Reus i em ficava al dia de la vida d'aquesta: matrimonis, vida laboral, fills, i fins i tot una primícia; després vam repasar gent comuna que coneixíem. Va tindre un punt emocionant, un punt d'èpica i un punt de tristor... en definitiva nostàlgia, en un principi va ser com si em pugés l'adrenalina i desprès em va baixar, així que, com no, vaig començar a analitzar-ho una mica més profundament.

La majoria ja sabeu que no sóc d'aquí, lo qual té un afegit d'enyor i de "morrinya", i que vaig anar-me'n de la que considero la meva terra per una persona. Suposo que aquest era el meu petit punt d'èpica.

Què és lo que m'empeny a saber més d'aquella gent que ja no ocupa un lloc en em la meua vida? voldría saber de fins i tot de gent que no li tinc cap apreci (o crec que no li tinc, però segurament han ocupat un lloc molt important dins de la mateixa), amb lo qual el tema d'haver-li's tingut un afecte el vaig mig descartar. Mig només, perquè és la única explicació racional que hi trobo, per que l'altra explicació només és de xafarderia, de batxiller.

Però tindrem una ànima de "portera" cadascú dins nostre, i voldríem mirar per un forat què fa el resta de gent que hem conegut... o simplement volem comparar la nostra vida amb la de la resta de gent i veure qui ha triumfat qui no, i poder criticar-los?

No se si és l'ànima de portera lo que m'empeny o no... però la veritat és que m'agradaria molt saber que fa tota aquesta gent.

dissabte, 15 de desembre del 2007

Un altre Adolfo Domínguez

Si us anomeno Adolfo Domínguez, tots me direu que és una marca de roba i un dels homes més adinerats nacionals, però sabeu quina relació té amb Al Gore o el cap indi Seattle?

Doncs que és un gran defensor del medi ambient, si alguna vegada teniu l'oportunitat de sentir-lo aprofiteu-la és un home increiblement compromés, segurament ocuparia un lloc molt destacat com a fortuna econòmica dintre del nostre país, però el seu compromís amb el planeta que ens rodeja és al·lucinat.

Us paso la carta del cap indi Seattle, que és la carta que llegeix en tota conferència que dóna el senyor Adolfo Dominguez, treta de una entrevista amb ell:

- "Cayó en sus manos un documento que recogía unas palabras atribuidas al jefe Seattle, líder de la tribu de los suquamish, asentados en el actual Estado de Washington, en EE UU. En 1854, Seattle respondió a las presiones del presidente Franklin Pierce para que los indios vendieran sus tierras a los blancos y se retiraran a una reserva. "El gran jefe de Washington nos envía un mensaje para hacernos saber que desea comprar nuestra tierra", arranca el texto.
"Es el primer documento literario ecologista",
según el pionero de la revolución del diseño de moda en España.

"Y me influyó una enormidad. Se me tambalearon muchos esquemas. El jefe indio dice que el hombre blanco se dará cuenta algún día de que la Tierra no es de él, que él es hijo de la Tierra, no dueño, que él es un hilo en la trama de la vida", añade, para recordar después -la fruta sigue intacta- el desgarrado lamento del jefe Seattle: "¿Quién puede comprar o vender el cielo o el calor de la Tierra? Esa idea es para nosotros extraña... Así es, padre blanco de Washington: los ríos son nuestros hermanos... Debéis enseñar a vuestros hijos lo que nosotros hemos enseñado a los nuestros, que la tierra es su madre... Sabemos que la Tierra no pertenece al hombre, que es el hombre el que pertenece a la Tierra".

divendres, 14 de desembre del 2007

L'enquesta

No es poden extreure gaires conclusions d'aquesta enquesta (pel nivell local i la poca participació), però l'únic que direm és que, si més no és curiós, que el PP no obtingui cap vot i que hi ha un repartiment de majoria entre CIU i PSOE amb ERC a poquíssima distància. Diríem que correspondria a la realitat catalana, on ERC té la clau per decidir qui governa... però evidenment es demanava a qui votarieu a les pròximes eleccions del govern espanyol.

dimarts, 11 de desembre del 2007

Berthold, Silvio y Castro

Hay gente que hace el bien un dia y es buena,
Hay gente que hace el bien una semana y es importante,
Hay gente que hace el bien un año, y es muy buena,
Hay gente que hace el bien toda su vida, eso son los imprescindibles.
Berthold Brecht

Esta poesia la lee Silvio Rodriguez en el inicio de su canción sueño con serpientes, una canción diferente por su total onirismo dentro de su habitual reportorio, pero igual de comprometida.

Nos presentan a menudo la vida y el compromiso como algo que depende del lado que estas, si eres de izquierdas o derechas, si eres proruso o proamericano, si norte o sur, y cada uno de ellos vende que él es el bien y el otro representa el mal. Muchas veces echo de menos posiciones centradas y posiciones que razonen su idiosincracia y su figura y no menoscaben la dignidad de su "adversario".
Eres procastrista o anticastrista, desde nuestro mundo occidental castro es poco menos que el diablo, y en cambio, hay gente que lo defiende a muerte, y nunca mejor dicho, es evidente que no soy partidario de coartar libertades, y que precisamente eso hace que no pueda estar a favor de la politica de Fidel, pero mi reflexión es porque hay gente que si que esta a favor de él, si la hay ¿no quiere decir que tendrá sus cosas buenas, que hara cosas bien?, que a lo mejor solo es semidiablo, si Castro es solo semidiablo o casi, en que categoria colocarías a un personaje llamdao Bush, y enarbola la bandera de las libertades en todo momento. Por eso a veces ni lo negro es tan negro ni lo blanco tan blanco, hay una cantidad de grises increibles, por que si gris casi negra es la politica en Cuba, diría que es similar en EEUU haciendo turismo invadiendo un país como rezaba la canción y con unos votos electrónicos en Florida que ponen más que en entredicho la democracia de las libertades.
Asi que a veces antes de hablar de manera absoluta y defender una posición como única y correcta se han de examinar las cosas de muchas maneras y ver que no sólo hay un punto de vista para cada cosa, sino que hay millones como personas.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Col·laborador@

Imagineu-vos aquella gent que, tenint més de trenta anys, abandona la seva llar, renuncia a tindre família o parella, o treballa uns mesos només per estalviar uns euros i poder continuar treballant com a colaborador@, imagineu-ho mentre ho feu asseguts en el vostre sofà, davant del vostre ordinador o tele. Imagineu que cada dia mengeu el mateix àpat, arròs, o gairebé tots els dies...

Doncs això que us faig imaginar, algunes persones de més de trenta anys, ja ho fan. Jo no en seria capaç, però alabo això que aquestes persones fan, són capaços de renunciar a tot pel somriure d'un nen, d'una família o de lo que sigui.


Per això, en aquestes festes nadalenques quan ens demanim una almoina per una ONG, penseu que la majoria ni són estafadores, ni es dediquen a traficar amb nens, simplement hi ha unes persones al darrera que han deixat tot lo que tenen i sacrificar la seva vida per un somriure.


Espero que sempre hi hagi algú en aquest món que es preocupi pels altres d'aquesta manera i que mentre hi hagi aquest tipus de gent al món, el món tirarà endavant.


Gràcies!

dilluns, 26 de novembre del 2007

Un 1% no és lo mateix pel mitjans de comunicació

Algú sabria dir-me la xifra d'afectats pel tall de rodalies? és al voltant d'unes 100.000 persones, lo que significa quelcom més de l'1% de la població total catalana. Si ho miren fredament tampoc afecta a tanta gent, o sí? però la repercussió mediàtica ha sigut brutal, és l'inici gairebé tots els dies de les dues grans emisores de ràdio nacionals per part de Basté o Bassas.



Sabeu quanta població viu aproximadament a les Terres de l'Ebre? aproximadament un número similar, però existeix una gran diferència entre un percentatge i un altre en l'actitud dels mitjans de comunicació. És dur, veure com tenim un oblit continuat per part de la metropoli, parlem del centralisme de Madrid, però aquí que hem tingut dos governs de colors diferents, succeix lo mateix, no hi ha ningú que es preocupi de la perifèria.



Quan jo vaig arribar a aquestes meravelloses terres, ho vaig fer primer veient un cartell a Reus que ficava "Tortosa, la Catalunya insòlita" i jo em preguntava si inòspita també i el tipus de gent que hem trobaria, perquè després de la mercadotècnia que funcionava allavorens era tota una processó vindre a Tortosa. una setmana després les nostres vicisituts i les nostres creences havien canviat radicalment, però d'entrada la imatge que ens havien venut era ridícula i ningú es preocupa de donar la imatge real que tenim, una terra meravellosa amb un delta increïble, i gent que, com a tota banda, pot ser millor o pitjor... però que és un 1% tant important com ho pugui ser qualsevol altre.

dijous, 22 de novembre del 2007

L'Estadística

Algú deia que, si jo no tinc cotxe i el meu veí en té dos l'estadística diu que cadascú en tenim un... doncs bé, avui han sortit estadístiques del mateix, una del CIS i una altre de GESOP, l'una que és estatal i pública i l'altra encomanada per El Periódico, doncs bé, la primera dóna un avantatge al PSOE de 2, 3 vers el PP en intenció de vot, però la segona dóna un avantatge al PSOE de 6 punts a les nacionals.

La veritat és que hauríem de mirar com s'ha realitzat cada estadística, i com s'ha realizat el sondeig, la mostra que s'ha agafat i etc., però és clar, com pot ser que dos empreses una de pública i una de privada que valoren la mateixa cosa, tenen tanta diferència en allò que és la mateixa estadística.

Quant a la meva pròpia estadística dir-vos que empatan PSOE i CIU i curiosament el senyor Rajoy no obtindria cap escó dels votants visitants del meu bloc.

dimecres, 21 de novembre del 2007

El perquè de separar-me de Clara

L'altre dia a la ràdio el capellà va comentar "el teu home ha trencat la seguida" en escriure el seu propi blog, i deixar de ser "calgru"...

La rao és molt senzilla: jo crec que un matrimoni és la unió de moltes coses com per exemple crear un nom en comú "calgru", un projecte en comú com són les nostres xiquetes i en especial com es el nostre matrimoni, però també cadascú ha de tindre les seves llibertats personals i opinions. Us puc assegurar i asseverar que Clara no concideix en moltes de les idees que jo tinc i explico en aquest bloc, però les respecta i idem al revés. En un principi, jo si vaig valorar penjar quelcom al bloc de Clara, però veritablament jo no tenia ganes de molta repercussió, ni tenia ganes de modificar la seva línia i idea de bloc, a mi m'agrada comentar lo que vulgui sense cap guia o línia, i ella parla de temes locals, biblioteca i personals, ella és més racional i ja sóc més anàrquic.

Crec que no hagués sigut just amb la meva dona si no m'hagues separat d'ella del seu bloc, i trobo que els projectes personals no tenen perquè no tindre cabuda en els projectes comuns.

dimarts, 20 de novembre del 2007

mínim de 16.000 euros, ull com enganyen a la gent!!

Recentment, algú que es fa dir polític, i que guanya molts diners com a registrador de la propietat, i que segurament els seus ingressos mensuals com a registrador superin la quantia de tots els que llegeixen i escrivim aquest post junts al mes guanyem, s'ha permés el luxe de dir que rebaixarà els impostos... sapigueu que tots aquells que guanyin més de 1150 € bruts al mes en 14 pagues podeu començar a tremolar...

opció A)

Que ho paguin tot els que guanyin a partir de 16.000 € de manera percentual i repartida, d'aquesta manera l'estat deixa d'ingressar entre 3.000 i 6.000 millions d'euros a l'any (Rajoy tindría l'excusa perfecta per no invertir en infraestructura catalana) i que els demés contribuents paguin aquesta rebaixa, és a dir, tot el que cobri més de 1150 € bruts (ull no nets) li tocaria pagar més encara a l'estat.

opció B)

Que no ho pagui ningú, lo que sería que l'estat tindria una manca d'uns 25.000 millions d'euros i amb una època de crisis, on la manera millor de solventar-la és per mitjà d'increment de despesa pública tindría que, la despesa sería púbica i no pública, perqué diners per invertir en infraestructures o metges o etc... no en trobaríem gens.


En tots els casos si que és favoreix a la clase baixa de menys de 16.000 euros però també al tipus impositiu més alt, és a dir, el que per aquests 7.000 euros de més no tindrà que pagar el 45% o sigui que per una banda el que guanyava 16.000 euros a l'any s'estalvia de l'ordre de 1.400 euros (aprox) i el que guanya més de 16.000 euros al MES (com el sr. Rajoy, per cert matisso exacte lo que guanya no ho sé, però us asseguro que em quedo bastant curt amb la quantía que acabo de ficar) s'estalvia més de 3.000 euros, és a dir, més del doble que el pobre desgraciat que guanya lo mateix que l'altre en un any. Lògic veritat!!!



No entens mai i continuo sense entendre que las clases socials més desfavorides i obreres votin a la dreta espanyola o catalana (PP i UDC) perquè esta clar que afavoriràn a les clases més altes, o mig alta, així que si sabeu llegir vosaltres mateixos...

dimarts, 6 de novembre del 2007

90 KM de metro nou

Avui he anat al Meetingpoint, després us informo de les novetats promotores que segur esteu tots ansiosos per saber, però lo primer és lo primer.
A l'stand de la Comunidad de Madrid (a la fira de Barcelona) hi ha un anunci en gran que diu... 90 KM de metro nou realitzat entre 2005 i 2007, i resulta que aquí no som capaços ni de realitzar 2 km de túnel, imagineu-vos que ens passaria si vulguéssim tindre les infraestructures que té Madrid... seríem capaços de construir-les? o hauríem de contractar tota la flota d'autobusos d'Europa occidental? perquè recordem que tota la d'Andalusia i part d'Espanya ja estan a Barcelona per intentar substituir les badades de RENFE.
Quant a les novetats del Meetingpoint explicar-vos que la majoria d'stands són per a inversions a Brasil. Si teniu entre 30 i 100 mil euros teniu una casa a primera línia de mar al país carioca. També interessants les inversions a l'Europa de l'Est i al Marroc. I us preguntareu: no hi havia res a Espanya? No, perdó, sí... Marina d'Or com a únic stand representant d'inversió nacional.

divendres, 2 de novembre del 2007

D'antipàtic a simpàtic

Es curiós però l'any passat no desitjava que guanyés el mundial de pilots de fòrmula 1 el senyor Alonso, però enguany i malgrat que estic molt content de la victòria de Ferrari, hagués preferit que el guanyés en Fernando perquè no soporto al xic anglès, que volen convertir en heroi pel color de pell i la seva nacionalitat, i el Raikonnen tot i que no m'importa, no em sembla que un xic que es dedica a montar espectacles d'alcohol i dones i acumula diverses multes i demés, sigui un model a seguir, val a dir que estar a Ferrari ja li val totes les simpaties del món. Però lo dit preferia el tercer en discordia perqué després d'amargar-l'hi la vida tot un any, m'ha semblat que era vulnerable i la part més feble de tots i fins i tot, no em semblava un xulo, (segur que l'any vinent m'acabo menjant les meves paraules).

Per cert, de tota la colla d'escuderies que hi ha m'agradaria molt que marxés a BMW, per què?, molt fàcil: és alemanya com Mercedes, o sigui que tindría un interés increïble en derrotar a la rival del seu país, i té un molt bon equip, a més, se rumoreja que li farien un equip i pressupost a mida només per guanyar el campionat del món, així que lo dit, m'alegro molt que marxi de l'odiós i anglès (enteneu aixó com un insult) Ronn Dennis, i que vagi a una escuderia que li passi pels morros que per ser un campió s'ha de ser moltes coses, i d'entre altres s'ha de conèixer el cotxe i com ficar-lo a punt, com només ho sap fer el Fernando Alonso. No m'agrada l'opció francesa de Renault però bé, si s'ha d'anar es va. I l'opció de Toyota si continuen ficant diners com en fiquen, seria la meva segona opció, com a opció a llarg plaç, i de pas fitxaria al ex-tècnic de Ferrari encara vinculat a aquesta escuderia Norbert Haug i a Michael Schumacher si pogués, fet a fet, si no és problema de diners...
(Afegit) Sembla que lo dels diners de Toyota no va en broma como feia al voltant de Haug i Schumacher, sino que el mag Ross Brawn el tècnic i l'home més buscat de la F1, més que el propi Alonso, sería el tàndem ideal per un equip i segurament aquest home pot fer que Alonso vagi on ell digui i si Toyota té els diners, Habemus Papa.

Una última reflexió, si Mercedes que és l'amo de l'equip amb un 40% de participació, permet que no hi hagi un número 1, que s'hagin fet trampes i el cotxe es configuri amb els planos d'el nou Ferrari; permetre que el seu pilot angleset li tregui segons a Hongria a Alonso i que després el penalitzin (que amb aquells punts hagués sigut campió del món Alonso), etc... què no estará disposada a fer per vendre cotxes i fer-nos creure que són els millors i més fiables i etc.? us dic que crec que no em veureu mai amb un Mercedes, per mi han perdut tot lo que tenien i només me mereixen menyspreu i un descrèdit increïble, abans un BMW que un Mercedes. Lo dit, avant Alonso!

dijous, 1 de novembre del 2007

A veces dos es multitud

Hablaba una vez con una persona y me decía que lo importante era sobrevivir, y yo le hablé de un nuevo término para ella: "la felicidad". Entonces, con sorpresa, me habló de la costumbre y de que sus padres habían aguantado estoicamente una situación similar difícil y que los padres de sus padres así lo habían hecho y sucesivamente, con lo cual la costumbre y sus padres le impulsaban a mentenerse anlcad@ en el pasado, sin ver que su presente o su futuro podría ser la felicidad. No lo he entendido y no lo entiendo, por más que me lo pregunte, ¿por qué la costumbre es más importante que la felicidad? esa felicidad que sin duda todos anhelamos y buscamos. Por qué mantener la compostura y guardar las apariencias, y sobretodo en un mundo rural o local, el que dirán. ¡Qué más da lo que diga la gente!, si lo importante es que yo sea feliz y evitar la felicidad de uno mismo por ese entorno que presiona o asfixia es inhumano, además, de que puede acabar muerto o vivir ya enterrado.

A pesar de ser entes individuales, todos nos anclamos a alguien, a una pareja, a un amig@, siempre acabamos necesitando un abrazo o una caricia, pero lamentablemente a veces dos es multitud.

divendres, 26 d’octubre del 2007

La paraula Kiwi

Ara que l'enquesta ha acabat, la solució és la següent:

Totes tres són correctes.

La història d'Austral s'inicia al segle XVIII amb la descoberta per part dels anglesos i la utilització d'aquesta illa i les colindants com a presons pels subdits britànics que així ho requerien, així que van anar colonitzant, en especial, l'illa Australiana i es van trobar que hi havien nadius, i quan es van apropar als mateixos, els nadius en la seva llengua van dir "kiwi" que simplement era una salutació, però llavors els anglesos van creure que es referien a l'animal que per allí campava i se li va quedar el nom de "kiwi", també van trobar una fruita molt rara i li van ensenyar als indis australs i aquestos van tornar a saludar amablament als colons, amb el seu salut de "kiwi" i els colons es van quedar gratament sorpressos al saber que es deia igual que l'animalet i per això fruita i animal, es diuen igual, perquè provenen d'una salutació indigena.

Sabieu que hi havien al voltant de 1.000 llengues indigenes al continent austral i que segurament en pocs anys hagin desaparegut la gran majoria, perquè no hi hagut cap transmissió de pares a fills.

El olvido del Alzehimer

Lo peor que le puede ocurrir a alguien es el olvido, y si bien, ahora estamos todos muy mentalizados con el Alzehimer i se nos cayo esa lágrima por el expresidente de laGeneralitat, el tiempo es inexorable para todo, e incluso seremos capaces de olvidar el Alzehimer del Sr Maragall y mucho peor aun olvidarnos de la enfermedad, no seremos capaces de darnos cuenta de que a nuestro alrededor hay un mundo que nos rodea, pidiendo a gritos que no nos olvidemos de él y de sus muchísimas enfermedades, las cuales vemos y oimos, y un día se nos cae la lágrima y al día siguiente ni siquiera nos acordamos de ellas. Desde aqui quisiera dar mi apoyo a todas aquellas personas que sufren enfermedades neurológicas, degenerativas, distróficas, cancerosas, y un largo etc. que no son famosas y luchan cada día contra ellas y en especial contra el olvido de toda una sociedad que da la espalda a los suyos.
Hablando de dar la espalda, se ha comentado mucho la insensibilidad del argentino que no actuo para defender a la ecuatoriana, aprvecho para recordar el caso de Valencia donde un chico fue a separar a un agresor y acabo muerto de un puñetazo, ¿así que debemos hacer en esta paradoja, actuar o no?

dimarts, 16 d’octubre del 2007

La proposta trampa del Sr. Sabaté i la pujada d'impostos

El Sr. Sabaté ens sorprendrà aquesta nit amb una proposta de traçat de l'autovia de l'interior que passa per l'Ardiaca. Vet aquí com és que després de tenir un traçat de consens, resulta que ara tenim un traçat que parteix en dos Campredó i Font de Quinto (ell tot sol s'ha descobert). La meva "teoria de la conspiració" és la següent:
Si l'Ajuntament de Tortosa aprova la proposta del Sr. Sabaté de passar l'autovia per on no hi havia consens, Foment decidirà partir Campredó i Font de Quinto com a mesura salomònica per acontentar tots els municipis implicats.
I com que contents ens tenen uns, als altres també se'ls ha de felicitar.
Per altra banda, els Ajuntaments d'Amposta i de Tortosa han decidit pujar els impostos de les escombraries molt per damunt de l'augment de l'IPC; espero que això serveixi per tindre un servei de contenidors més acords amb un país del primer món.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Soyelprimero.com

Estic enganxat al joc d'aquesta plana web, crec que és un joc on els partners volen contractar a gent per la seva feina; el trobo prou interessant i a més a més, cada vegada que penso en deixar el ditxós joc perquè les preguntes semblen repetitives, llavors "zas" com una nova bateria de preguntes noves, barrejades amb les antigues això sí, però les antigues te fan sumar punts i quedar la mar de bé.
Si algú l'ha provat o el prova que m'ho digui, què pensa i com li va...
De totes maneras us encoratjo a provar-ho...
Per cert, té una pregunta malament o mal explicada: quan parla de "indice de valor" de la borsa te dóna vàries respostes: IVG, Ibex i un altra, jo he deduit que no podia ser Ibex perquè és un index de valor local i no deia res d'Espanya... i l'he pifiat: és l'Ibex, però no us dono més respostes que encara sereu dels que m'adelantin...

dilluns, 8 d’octubre del 2007

La vivenda

Avui s'ha aprovat el pacte per la vivenda, amb 40 entitats involucrades, i amb la majoria de grups polítics. Però hi ha dos "patates" calentes damunt de la taula,

1. La vivenda per a joves, els quals amb els seus sous actuals no tenen cap possibilitat d'accedir a l'actual mercat hipotecari i l'única manera es juntant dos sous i creuant els dits de que la relació prosperi, per que si no hem begut oli, i a malvendre el pis. El preu de l'habitatge juntament amb el preu del mercat hipotecari ha fet que ara mateix tinguem un cocktail explosiu, però val a dir, que quan te concedeixin una hipoteca ( i al menys jo ho faig) sempre avisen que els tipus d'interès variable (en un context de tipus baixos com estàvem) poden pujar, la boleta màgica de on estarà el màxim no la tinc. Aprofito per a dir que el governador del banc europeu es més tossut que una mula, i durant dos sessions consecutives no ha apujat preus però és la idea que té, així que a principis de novembre o desembre i en pro de mantenir els nivells d'inflacció europeus i si la crisis hipotecària americana amaina, tornarà a pujar el preu.
Per cert, la majoria de gent se'n va riure del pis de 30m quadrats, i la proposta és va esvair, però és la solució correcta per a joves sense parella i que volen independizar-se màxim fins als 35 anys, amb lloguer d'uns 240 € màxim, etc, amb un bon estudi la idea era genial, i si no que li preguntin a la majoria d'amics de mon germà en aquesta situació i que trobaven la proposta encantadora, abans de riure tant seria bo analitzar les propostes adequades a un context.

2. El tema del lloguer obligatori, aquí estic totalment en contra, vers que tota la gent que conec, que té més d'una residència la dedica al lloguer. Però i si la volen dedicar com a segona residència per anar de vacances o caps de setmana i si vol destinar-la pel fill@ per que estudii a la població que vulgui, aquí recuperaria la proposta del senyor Gallardón de pagar un impost per segona residència o ulteriors no ocupada o no destinada al lloguer (el seu partit la va desestimar, a lo millor és perquè la majoria de votants de dretes serien els que pagarien el nomenat impost i és un partit que ha reduit de manera equitativa i proporcional el tram més alt de l'IRPF, aquell que a tots ens agradaría pagar).

Bé si a algú se li ocurreix solucions que les comenti...

Per cert, que ningú oblidi que la Constitució "obliga" a tindre una vivenda digna, entre altres coses...

dimecres, 26 de setembre del 2007

A favor o en contra?

Sembla que si no ets dels meus, estàs en contra... ni tots som blancs ni tots som negres, podem ser de moltes tonalitats de grisos.
Aclareixo, ni estic a favor ni en contra del Sr. Bel ni del Sr. Sabaté.
Estic en contra de ser poc intel·ligent; i dic que el comentari intel·ligent hauria estat dir "que l'equip de govern passat ho va fer el millor que va saber", perquè així, la gent que està en contra ja entèn que no ho sabien fer millor, i la gent que està a favor no es pot ofendre, i opino que el Sr. Bel i el Sr. Sabaté ho estan fent (o ho fan fet) de la manera millor que saben.
Deia que creia veure en el Sr. Bel una persona intel·ligent i educada, que sabria torejar els bous que li vinguessin amb educació i elegància i que m'agradaria tindre un polítics locals o nacionals al que se'ls pugués donar l'adjectiu de charm.
Quant al tema de les empreses, de ben segur que se m'escapen coses, però és que se'ns escapen coses a tothom, inclosos als alcaldes...
Per últim, volia aclarir que en cap moment m'he manifestat sobre el tema de la planta de gas: NO CONEC el projecte, ni en què radica la situació, però són tan populista com tothom i per això estic totalment en contra. Això sí, l'únic que desitjo és que no passi que ens oponem a tindre-ho a Alcanar i finalment es posi a Vinaròs al llindar del terme canareu... Si ens ho "mengem" com va passar amb els monos de Camarles (gràcies a un polític...), al menys que obtinguem unes compensacions brutals, perquè a més a més de cornuts, ens tocarà pagar el beure, i se'ns quedarà cara de rucs.

dilluns, 24 de setembre del 2007

Una Llàstima

És una llàstima que per anar estudiar algun idioma a la nostra EOI des de fora de Tortosa haguem de fer un peregrinatge des de Ferreries, o bé pregar a tot els sants per a què la policia no ens multi. I és que cap consistori no ha paliat la falta d'aparcament, si bé el casal tortosí i el seu aparcament ajudava d'una manera important a que no es notés. Però ara, les obres del casal, i les queixes dels veïns pels cotxes mal aparcats, fan que la situació ratlli la "missió impossible". I jo em pregunto, per què des del consistori no van demanar un parking o van intentar paliar la situació d'alguna manera? O per què els "josepets" no ho habiliten com a zona d'aparcament momentàniament i així salvem la situació transitòriament mentre "fan veure" que pensen?
No ho sé! Però m'agradaria veure una solució el més aviat possible, i penso que l'únic que veig és un afany recaudatori per part de la policia local... (espero que no tinguin una mancança de diners). Bé, alcalde i alcadables, alguna solució?
Mentrestant continuaré passant una bona estona buscant aparcament per a poder anar a estudiar idiomes a l'EOI de Tortosa.
Bé, com deia, una llàstima!

dimarts, 18 de setembre del 2007

Decepcionat amb Ferran Bel

El considerava un polític diferent i amb més talant i charm que ningú, que seria intel·ligent i ecuànim, però ho sento, m’ha demostrat només que és un demagog, “un pollitiquet més” arribara a diputat o senador... tant m’hi fa ... però no serà allò que com jo molta gent creia una bona persona.
Per que no és pot dir... que Tortosa «només ha perdut els vuit anys que Sabaté va estar a l'alcaldia», i va acusar el senador socialista de no haver fet prou gestions per portar empreses «amb cara i ulls» a la ciutat. D’acord senyors, però el capital privat vindrà a canvi de compensacions i quines compensacions donarem, fins a quin punt “ens baixarem els pantalons” per portar empreses...Portar empreses amb cara i ulls és una afirmació política, perquè qualsevol que tingui dos dits de coneixement veu que és més competitiu el polígon de L’Aldea que el de Tortosa i a igual impostos me’n vaig al costat de totes les comunicacions, a més a més tenim la dificultat afegida de portar “una empresa amb cara i ulls” fora de Barcelona.
Però el que més me molesta o decepciona és el poc talant conciliador com a polític que creia que tenia, si em donen una galtada paro l’altra galta (i no sóc d’anar a missa precisament) però al menys dono una visió diferent i no dic que Tortosa ha perdut vuit anys amb l’anterior alcalde, lloo el seu treball, dic que ho ha fet lo millor que ha pogut i que ara el poble ha decidit un nou model que sóc jo... i no entro a valorar acusacions i retrets dels quals el poble està fart... Perquè si no senyor Bel, al final succeix que el senyor Sabaté i el seu equip ho hauran fet el millor que han pogut i vostè també, però el poble, que és intel·ligent i sobirà, sabrà que ambdós hauran estat massa poc per lo que volem d’un alcalde.Espero que imperi la coherència i el talant que se li havia distingit i que ha fet que a molts ciutadans ens conquistés, el recuperi i no és deixi perdre per les formes... l’intel·ligència i sobretot l’educació a qualsevol nivell, no té preu. Charm senyor Bel, que mana vostè.