dimarts, 27 de novembre de 2007

Col·laborador@

Imagineu-vos aquella gent que, tenint més de trenta anys, abandona la seva llar, renuncia a tindre família o parella, o treballa uns mesos només per estalviar uns euros i poder continuar treballant com a colaborador@, imagineu-ho mentre ho feu asseguts en el vostre sofà, davant del vostre ordinador o tele. Imagineu que cada dia mengeu el mateix àpat, arròs, o gairebé tots els dies...

Doncs això que us faig imaginar, algunes persones de més de trenta anys, ja ho fan. Jo no en seria capaç, però alabo això que aquestes persones fan, són capaços de renunciar a tot pel somriure d'un nen, d'una família o de lo que sigui.


Per això, en aquestes festes nadalenques quan ens demanim una almoina per una ONG, penseu que la majoria ni són estafadores, ni es dediquen a traficar amb nens, simplement hi ha unes persones al darrera que han deixat tot lo que tenen i sacrificar la seva vida per un somriure.


Espero que sempre hi hagi algú en aquest món que es preocupi pels altres d'aquesta manera i que mentre hi hagi aquest tipus de gent al món, el món tirarà endavant.


Gràcies!

dilluns, 26 de novembre de 2007

Un 1% no és lo mateix pel mitjans de comunicació

Algú sabria dir-me la xifra d'afectats pel tall de rodalies? és al voltant d'unes 100.000 persones, lo que significa quelcom més de l'1% de la població total catalana. Si ho miren fredament tampoc afecta a tanta gent, o sí? però la repercussió mediàtica ha sigut brutal, és l'inici gairebé tots els dies de les dues grans emisores de ràdio nacionals per part de Basté o Bassas.



Sabeu quanta població viu aproximadament a les Terres de l'Ebre? aproximadament un número similar, però existeix una gran diferència entre un percentatge i un altre en l'actitud dels mitjans de comunicació. És dur, veure com tenim un oblit continuat per part de la metropoli, parlem del centralisme de Madrid, però aquí que hem tingut dos governs de colors diferents, succeix lo mateix, no hi ha ningú que es preocupi de la perifèria.



Quan jo vaig arribar a aquestes meravelloses terres, ho vaig fer primer veient un cartell a Reus que ficava "Tortosa, la Catalunya insòlita" i jo em preguntava si inòspita també i el tipus de gent que hem trobaria, perquè després de la mercadotècnia que funcionava allavorens era tota una processó vindre a Tortosa. una setmana després les nostres vicisituts i les nostres creences havien canviat radicalment, però d'entrada la imatge que ens havien venut era ridícula i ningú es preocupa de donar la imatge real que tenim, una terra meravellosa amb un delta increïble, i gent que, com a tota banda, pot ser millor o pitjor... però que és un 1% tant important com ho pugui ser qualsevol altre.

dijous, 22 de novembre de 2007

L'Estadística

Algú deia que, si jo no tinc cotxe i el meu veí en té dos l'estadística diu que cadascú en tenim un... doncs bé, avui han sortit estadístiques del mateix, una del CIS i una altre de GESOP, l'una que és estatal i pública i l'altra encomanada per El Periódico, doncs bé, la primera dóna un avantatge al PSOE de 2, 3 vers el PP en intenció de vot, però la segona dóna un avantatge al PSOE de 6 punts a les nacionals.

La veritat és que hauríem de mirar com s'ha realitzat cada estadística, i com s'ha realizat el sondeig, la mostra que s'ha agafat i etc., però és clar, com pot ser que dos empreses una de pública i una de privada que valoren la mateixa cosa, tenen tanta diferència en allò que és la mateixa estadística.

Quant a la meva pròpia estadística dir-vos que empatan PSOE i CIU i curiosament el senyor Rajoy no obtindria cap escó dels votants visitants del meu bloc.

dimecres, 21 de novembre de 2007

El perquè de separar-me de Clara

L'altre dia a la ràdio el capellà va comentar "el teu home ha trencat la seguida" en escriure el seu propi blog, i deixar de ser "calgru"...

La rao és molt senzilla: jo crec que un matrimoni és la unió de moltes coses com per exemple crear un nom en comú "calgru", un projecte en comú com són les nostres xiquetes i en especial com es el nostre matrimoni, però també cadascú ha de tindre les seves llibertats personals i opinions. Us puc assegurar i asseverar que Clara no concideix en moltes de les idees que jo tinc i explico en aquest bloc, però les respecta i idem al revés. En un principi, jo si vaig valorar penjar quelcom al bloc de Clara, però veritablament jo no tenia ganes de molta repercussió, ni tenia ganes de modificar la seva línia i idea de bloc, a mi m'agrada comentar lo que vulgui sense cap guia o línia, i ella parla de temes locals, biblioteca i personals, ella és més racional i ja sóc més anàrquic.

Crec que no hagués sigut just amb la meva dona si no m'hagues separat d'ella del seu bloc, i trobo que els projectes personals no tenen perquè no tindre cabuda en els projectes comuns.

dimarts, 20 de novembre de 2007

mínim de 16.000 euros, ull com enganyen a la gent!!

Recentment, algú que es fa dir polític, i que guanya molts diners com a registrador de la propietat, i que segurament els seus ingressos mensuals com a registrador superin la quantia de tots els que llegeixen i escrivim aquest post junts al mes guanyem, s'ha permés el luxe de dir que rebaixarà els impostos... sapigueu que tots aquells que guanyin més de 1150 € bruts al mes en 14 pagues podeu començar a tremolar...

opció A)

Que ho paguin tot els que guanyin a partir de 16.000 € de manera percentual i repartida, d'aquesta manera l'estat deixa d'ingressar entre 3.000 i 6.000 millions d'euros a l'any (Rajoy tindría l'excusa perfecta per no invertir en infraestructura catalana) i que els demés contribuents paguin aquesta rebaixa, és a dir, tot el que cobri més de 1150 € bruts (ull no nets) li tocaria pagar més encara a l'estat.

opció B)

Que no ho pagui ningú, lo que sería que l'estat tindria una manca d'uns 25.000 millions d'euros i amb una època de crisis, on la manera millor de solventar-la és per mitjà d'increment de despesa pública tindría que, la despesa sería púbica i no pública, perqué diners per invertir en infraestructures o metges o etc... no en trobaríem gens.


En tots els casos si que és favoreix a la clase baixa de menys de 16.000 euros però també al tipus impositiu més alt, és a dir, el que per aquests 7.000 euros de més no tindrà que pagar el 45% o sigui que per una banda el que guanyava 16.000 euros a l'any s'estalvia de l'ordre de 1.400 euros (aprox) i el que guanya més de 16.000 euros al MES (com el sr. Rajoy, per cert matisso exacte lo que guanya no ho sé, però us asseguro que em quedo bastant curt amb la quantía que acabo de ficar) s'estalvia més de 3.000 euros, és a dir, més del doble que el pobre desgraciat que guanya lo mateix que l'altre en un any. Lògic veritat!!!



No entens mai i continuo sense entendre que las clases socials més desfavorides i obreres votin a la dreta espanyola o catalana (PP i UDC) perquè esta clar que afavoriràn a les clases més altes, o mig alta, així que si sabeu llegir vosaltres mateixos...

dimarts, 6 de novembre de 2007

90 KM de metro nou

Avui he anat al Meetingpoint, després us informo de les novetats promotores que segur esteu tots ansiosos per saber, però lo primer és lo primer.
A l'stand de la Comunidad de Madrid (a la fira de Barcelona) hi ha un anunci en gran que diu... 90 KM de metro nou realitzat entre 2005 i 2007, i resulta que aquí no som capaços ni de realitzar 2 km de túnel, imagineu-vos que ens passaria si vulguéssim tindre les infraestructures que té Madrid... seríem capaços de construir-les? o hauríem de contractar tota la flota d'autobusos d'Europa occidental? perquè recordem que tota la d'Andalusia i part d'Espanya ja estan a Barcelona per intentar substituir les badades de RENFE.
Quant a les novetats del Meetingpoint explicar-vos que la majoria d'stands són per a inversions a Brasil. Si teniu entre 30 i 100 mil euros teniu una casa a primera línia de mar al país carioca. També interessants les inversions a l'Europa de l'Est i al Marroc. I us preguntareu: no hi havia res a Espanya? No, perdó, sí... Marina d'Or com a únic stand representant d'inversió nacional.

divendres, 2 de novembre de 2007

D'antipàtic a simpàtic

Es curiós però l'any passat no desitjava que guanyés el mundial de pilots de fòrmula 1 el senyor Alonso, però enguany i malgrat que estic molt content de la victòria de Ferrari, hagués preferit que el guanyés en Fernando perquè no soporto al xic anglès, que volen convertir en heroi pel color de pell i la seva nacionalitat, i el Raikonnen tot i que no m'importa, no em sembla que un xic que es dedica a montar espectacles d'alcohol i dones i acumula diverses multes i demés, sigui un model a seguir, val a dir que estar a Ferrari ja li val totes les simpaties del món. Però lo dit preferia el tercer en discordia perqué després d'amargar-l'hi la vida tot un any, m'ha semblat que era vulnerable i la part més feble de tots i fins i tot, no em semblava un xulo, (segur que l'any vinent m'acabo menjant les meves paraules).

Per cert, de tota la colla d'escuderies que hi ha m'agradaria molt que marxés a BMW, per què?, molt fàcil: és alemanya com Mercedes, o sigui que tindría un interés increïble en derrotar a la rival del seu país, i té un molt bon equip, a més, se rumoreja que li farien un equip i pressupost a mida només per guanyar el campionat del món, així que lo dit, m'alegro molt que marxi de l'odiós i anglès (enteneu aixó com un insult) Ronn Dennis, i que vagi a una escuderia que li passi pels morros que per ser un campió s'ha de ser moltes coses, i d'entre altres s'ha de conèixer el cotxe i com ficar-lo a punt, com només ho sap fer el Fernando Alonso. No m'agrada l'opció francesa de Renault però bé, si s'ha d'anar es va. I l'opció de Toyota si continuen ficant diners com en fiquen, seria la meva segona opció, com a opció a llarg plaç, i de pas fitxaria al ex-tècnic de Ferrari encara vinculat a aquesta escuderia Norbert Haug i a Michael Schumacher si pogués, fet a fet, si no és problema de diners...
(Afegit) Sembla que lo dels diners de Toyota no va en broma como feia al voltant de Haug i Schumacher, sino que el mag Ross Brawn el tècnic i l'home més buscat de la F1, més que el propi Alonso, sería el tàndem ideal per un equip i segurament aquest home pot fer que Alonso vagi on ell digui i si Toyota té els diners, Habemus Papa.

Una última reflexió, si Mercedes que és l'amo de l'equip amb un 40% de participació, permet que no hi hagi un número 1, que s'hagin fet trampes i el cotxe es configuri amb els planos d'el nou Ferrari; permetre que el seu pilot angleset li tregui segons a Hongria a Alonso i que després el penalitzin (que amb aquells punts hagués sigut campió del món Alonso), etc... què no estará disposada a fer per vendre cotxes i fer-nos creure que són els millors i més fiables i etc.? us dic que crec que no em veureu mai amb un Mercedes, per mi han perdut tot lo que tenien i només me mereixen menyspreu i un descrèdit increïble, abans un BMW que un Mercedes. Lo dit, avant Alonso!

dijous, 1 de novembre de 2007

A veces dos es multitud

Hablaba una vez con una persona y me decía que lo importante era sobrevivir, y yo le hablé de un nuevo término para ella: "la felicidad". Entonces, con sorpresa, me habló de la costumbre y de que sus padres habían aguantado estoicamente una situación similar difícil y que los padres de sus padres así lo habían hecho y sucesivamente, con lo cual la costumbre y sus padres le impulsaban a mentenerse anlcad@ en el pasado, sin ver que su presente o su futuro podría ser la felicidad. No lo he entendido y no lo entiendo, por más que me lo pregunte, ¿por qué la costumbre es más importante que la felicidad? esa felicidad que sin duda todos anhelamos y buscamos. Por qué mantener la compostura y guardar las apariencias, y sobretodo en un mundo rural o local, el que dirán. ¡Qué más da lo que diga la gente!, si lo importante es que yo sea feliz y evitar la felicidad de uno mismo por ese entorno que presiona o asfixia es inhumano, además, de que puede acabar muerto o vivir ya enterrado.

A pesar de ser entes individuales, todos nos anclamos a alguien, a una pareja, a un amig@, siempre acabamos necesitando un abrazo o una caricia, pero lamentablemente a veces dos es multitud.