dilluns, 8 d’octubre de 2007

La vivenda

Avui s'ha aprovat el pacte per la vivenda, amb 40 entitats involucrades, i amb la majoria de grups polítics. Però hi ha dos "patates" calentes damunt de la taula,

1. La vivenda per a joves, els quals amb els seus sous actuals no tenen cap possibilitat d'accedir a l'actual mercat hipotecari i l'única manera es juntant dos sous i creuant els dits de que la relació prosperi, per que si no hem begut oli, i a malvendre el pis. El preu de l'habitatge juntament amb el preu del mercat hipotecari ha fet que ara mateix tinguem un cocktail explosiu, però val a dir, que quan te concedeixin una hipoteca ( i al menys jo ho faig) sempre avisen que els tipus d'interès variable (en un context de tipus baixos com estàvem) poden pujar, la boleta màgica de on estarà el màxim no la tinc. Aprofito per a dir que el governador del banc europeu es més tossut que una mula, i durant dos sessions consecutives no ha apujat preus però és la idea que té, així que a principis de novembre o desembre i en pro de mantenir els nivells d'inflacció europeus i si la crisis hipotecària americana amaina, tornarà a pujar el preu.
Per cert, la majoria de gent se'n va riure del pis de 30m quadrats, i la proposta és va esvair, però és la solució correcta per a joves sense parella i que volen independizar-se màxim fins als 35 anys, amb lloguer d'uns 240 € màxim, etc, amb un bon estudi la idea era genial, i si no que li preguntin a la majoria d'amics de mon germà en aquesta situació i que trobaven la proposta encantadora, abans de riure tant seria bo analitzar les propostes adequades a un context.

2. El tema del lloguer obligatori, aquí estic totalment en contra, vers que tota la gent que conec, que té més d'una residència la dedica al lloguer. Però i si la volen dedicar com a segona residència per anar de vacances o caps de setmana i si vol destinar-la pel fill@ per que estudii a la població que vulgui, aquí recuperaria la proposta del senyor Gallardón de pagar un impost per segona residència o ulteriors no ocupada o no destinada al lloguer (el seu partit la va desestimar, a lo millor és perquè la majoria de votants de dretes serien els que pagarien el nomenat impost i és un partit que ha reduit de manera equitativa i proporcional el tram més alt de l'IRPF, aquell que a tots ens agradaría pagar).

Bé si a algú se li ocurreix solucions que les comenti...

Per cert, que ningú oblidi que la Constitució "obliga" a tindre una vivenda digna, entre altres coses...

3 comentaris:

Clara Àlvarez ha dit...

Home, això de fins a 35 anys com a màxim no entenc perquè?
QUe no n'hi ha de solters més grans que amb un mini-pis ja s'arregarien prou bé?
O és que volies dir que hi haguéssin ajudes per a persones menors de 35 anys per a què puguin accedir a aquest tipus de vivenda?

Gabi opina ha dit...

Si que hi han solters de més de 35 anys,però les acotacions per edat i trams se fan per temes econòmics, ja que es considera que amb aquesta edat ja tens més solvencia econòmica i estabilitat, també se podría establir que a partir dels 65 anys se poques accedir

A. Mond ha dit...

La veritat és que 30 m2 en independència donen més que 200 m2 amb els pares a l´habitació del costat. Vull dir: orgies, jam sessions, ara convido a la del bar, ara a la de la biblio, la roba pel terra, la despreocupació pels núvols i la possibilitat de no tenir per que viure en parella, o en trío, o en quartet...