Imagineu-vos aquella gent que, tenint més de trenta anys, abandona la seva llar, renuncia a tindre família o parella, o treballa uns mesos només per estalviar uns euros i poder continuar treballant com a colaborador@, imagineu-ho mentre ho feu asseguts en el vostre sofà, davant del vostre ordinador o tele. Imagineu que cada dia mengeu el mateix àpat, arròs, o gairebé tots els dies...
Doncs això que us faig imaginar, algunes persones de més de trenta anys, ja ho fan. Jo no en seria capaç, però alabo això que aquestes persones fan, són capaços de renunciar a tot pel somriure d'un nen, d'una família o de lo que sigui.
Per això, en aquestes festes nadalenques quan ens demanim una almoina per una ONG, penseu que la majoria ni són estafadores, ni es dediquen a traficar amb nens, simplement hi ha unes persones al darrera que han deixat tot lo que tenen i sacrificar la seva vida per un somriure.
Espero que sempre hi hagi algú en aquest món que es preocupi pels altres d'aquesta manera i que mentre hi hagi aquest tipus de gent al món, el món tirarà endavant.
Gràcies!
9 comentaris:
Ostras xaval! Ja t'aflora "el espíritu navideño"?
Fora conyes, si que hi ha molta gent que ho dóna tot pels altres, molts estan a l'ombra, però treballant fortament pels més desfavorits. Una cosa em fot ràbia, pareix que només ens recordem dels febles per aquestes dates i per desgràcia existeixen tot l'any.
Però més val que ens en recordem almenys una vegada a l'any que mai!
Potser si Clara, tens raó, però això només em demostra que la majoria de la gent de la societat en la que vivim som/son una colla d'egoistes. Penso que els que només ho fan per Nadal és més per netejar-se la seva pròpia consciència que per ajudar als altres.
(Avui estic una mica crítica)
A vegades hi ha moltes maneres d'ajudar ni que sigui amb una actitut positiva vers la vida en tot allo que fas... jo crec que tot a la vida es com un boomerang, que lo que sembris recolliràs.
Per cert, us agrada aquesta línia més crítica i social que esta agafant el bloc o ja us heu acostumat, o jo que se? simplement demano la vostra crítica
Crec que la solidaritat no és demostra amb grans actes (que també). El nostre dia a dia està ple d'ocasions on podem demostrar que ens importen les persones del nostre voltant: de la nostra família, dels nostres amics, dels companys de feina, dels amics dels fills, dels membres d'associacions a les que pertanyem, dels membres d'associacions a les que no pertenyem, ... Si ajudem els del nostre voltant estem ajudant a la societat en general. Trobo que no cal anar lluny per implicar-te en millorar el món que vivim. Pas a pas es fa el camí.
Gabi, m'agrada més aquesta nova línea del teu bloc. Ara la gent opinem més perque entenem millor el que vols dir (almenys jo que segons per a que soc una mica justeta)
Per cert, fes més entrades que ara el teu bloc em sembla molt interessant.
Gràcies pels vostres comentaris i per que us agradin les meves reflexions en veu alta... però no deixan de ser això el meu punt de vista de tot lo que m'envolta
Aunque tarde al leerla, me ha gustado mucho.
Besos desde Guatemala.
Publica un comentari a l'entrada