Nostàlgia

Parlava l'altre dia amb la germana d'una excompanya del col·legi de Reus i em ficava al dia de la vida d'aquesta: matrimonis, vida laboral, fills, i fins i tot una primícia; després vam repasar gent comuna que coneixíem. Va tindre un punt emocionant, un punt d'èpica i un punt de tristor... en definitiva nostàlgia, en un principi va ser com si em pugés l'adrenalina i desprès em va baixar, així que, com no, vaig començar a analitzar-ho una mica més profundament.

La majoria ja sabeu que no sóc d'aquí, lo qual té un afegit d'enyor i de "morrinya", i que vaig anar-me'n de la que considero la meva terra per una persona. Suposo que aquest era el meu petit punt d'èpica.

Què és lo que m'empeny a saber més d'aquella gent que ja no ocupa un lloc en em la meua vida? voldría saber de fins i tot de gent que no li tinc cap apreci (o crec que no li tinc, però segurament han ocupat un lloc molt important dins de la mateixa), amb lo qual el tema d'haver-li's tingut un afecte el vaig mig descartar. Mig només, perquè és la única explicació racional que hi trobo, per que l'altra explicació només és de xafarderia, de batxiller.

Però tindrem una ànima de "portera" cadascú dins nostre, i voldríem mirar per un forat què fa el resta de gent que hem conegut... o simplement volem comparar la nostra vida amb la de la resta de gent i veure qui ha triumfat qui no, i poder criticar-los?

No se si és l'ànima de portera lo que m'empeny o no... però la veritat és que m'agradaria molt saber que fa tota aquesta gent.